Jota de Ferreries
Foc de m'enyorança encès
que crema i no fa flamada
d'una amor que tenc callada
que encara ningú en sap res.
Jo no hauré de menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s'enyorança
des temps que tot sol viuré.
Què és d'enfora i lluny d'ací
es qui alegria em pot dar,
què fa de mal esperar
a qui mai no ha de venir.
De parlar amb vós vaig enrere,
ramellet, i no sé com,
deis bona nit a tothom
i a mi em passau sa darrera.
Autor(es): Popular