Jota de Ronda
En Canals a Sant Antoni
li tenen gran devoció,
li fan Parells i foguera
missa cantà i bon sermó.
Ai sisal, sisal,
al mig d'un bancal
i a la meua sogra
se li alça el brial.
Se li alça el brial,
se li alça el vestit.
Tot això qui ho paga?
El pobre marit.
En el carrer Santa Creu
diuen que no fa costera,
si la sabeu pujar bé
des de la font fins a l'era.
En Canals han mort un burro,
en Montesa l'han pelat,
en Vallà l'han fet a trossos,
en Moixent se l'han menjat.
Adéu fonteta de Sagres,
adéu los banquets del riu,
adéu sombreta de l'arbre,
que bona que és en l'estiu.
Ai sisal, sisal,
al mig d'un bancal
a la meua sogra
se li alça el brial.
Se li alça el brial,
se li alça el vestit.
Tot això qui ho paga?
El pobre marit.
Autor(es): Popular