Jota des guàrdia


Es vespre quan ha sopat
una fadrina se muda
i si no hi va s'estimat,
bona nit, clenxa perduda.

Al·lota, si tu tenies
s'enamorat sonador,
que estaries de millor:
cada vespre hi ballaries.

Jo no cant per bona veu
perquè Déu no me l'ha dada;
jo cant perquè no digueu
si duc pena o si duc creu,
o si visc enamorada.

Sa darrera va per tu
que amb un clavell me robares,
avui te torn es clavell,
torna'm ses meves besades.


Autor(es): Miquela Lladó