Jutge de ningú
Reconeixem, hi ha gent que està molt "mal".
Ens adonem del que pot fer una persona.
I tots sabem que no es pot fer res.
Al despertar com solc fer cada dia encenc la televisió.
Tranquil·litat, fixa monotonia, me'n vaig a treballar.
I un desgraciat tenia planejat, llevar-me tota la vida.
Un bon matí tot el món preocupat, i el meu treball enfonsat.
Ningú és el jutge de ningú,
Ningú té dret a dominar.
Tots els problemes compartits amb tu,
Sense el dret d'opinar.
Després de tot, era un dia com un altre, no ho vaig diferenciar.
Fins que un peix gros va donar instruccions, i ens la va jugar.
El desgraciat va jugar a ser déu, triant la mort o la vida.
Por i dolor, famílies amb temor, llàgrimes i destrucció.
El món en peu, crec que ho has aconseguit.
No hi ha la pau, ni les persones d'ahir.
El món en peu, crec que ho has aconseguit.
No hi ha la pau, ni les persones d'ahir.
Autor(es): Javi Ivañez