La blava cançó dels horitzons
relleus, llum en la llum, serenament!...
Els puigs tenen al cim
una mica de vent entre pinedes
i tot el blau del cel
...
Vaixells d'altres estius, de jorns sense memòria,
de ciutats esfondrades, solcaven una mar
no més jove que avui. Veien ribes esquerpes,
ports temptadors. Nauxers drets al timó i esclaus
cansats damunt els rems miraven tendres feixes,
pinedes entre roques, sorgides de l'aurora,
i sentien dolcesa d'humanes veus, de crits
animals, de repòs, de camins en silenci,
al llarg de l'illa
...
Plou, dins la nit, i pluja i vent, ensems,
són un concert damunt la terra obscura
que em duu un record perdut de la infantesa.