La boira que va durar mil anys
qui recorda com tornar?
Amb els peus pintem silencis de sabó,
amb les mans els fem volar
Ens agraden les tempestes dins un got
i el vi dolç entre petons
No ens agraden les llegendes exteriors
de l’amor en recessió
Cantant que mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Et sento al balcó cantant que mai s'enlaira
l'aire d'aquest segon
I no enyoro el Sol!
No hi ha Sol? Mai hi ha Sol!
Com t’estimo quan t’aixeques trepitjant-me,
com estiro aquell segon!
Com estimo quan enganxes nas i vidre
i dibuixes bruixes de vapor
Cantant que mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Et sento al balcó cantant que mai s'enlaira
l'aire d'aquest segon
I no enyoro el Sol...
Si la boira ens torna bojos pel camí
i el camí dura mil anys...
Si les naus arriben, guerres d’altres mons...
ens taparem sota els llençols!
Si saltem a l’univers d’un pot de mel
potser mai ens trobaran...
Cantant que mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Et sento al balcó cantant que mai s'enlaira
l'aire d'aquest segon
I no enyoro el Sol!
No hi ha Sol, mai hi ha Sol...
Mai s'enlaira l'aire d'aquest segon,
mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Sols tu i jo!