L'acacia plena de lluna
L'acàcia plena de lluna
Gemega en la nit d'argent
El setembre passa amb una
Llarga tremolor de vent.
Lluu l'estelada dispersa
I se'm recull l'esperit,
Cint la vaga conversa
Del vent, l'acàcia i la nit.
Ai, que el meu cor ploraria
I n'és feixuc com el fang,
Davant la nit que fa via
Tota vestida de blanc!
Si fóra l'acàcia bruna
O el cor que feia un lament ?
El setembre passa amb una
Llarga tremolor de vent.
Autor(es): Marià Manent,Mari Dolç