La casa del cel


Creix un arbre vora un riu
el silenci es fa furtiu
un ocell hi posa casa

vola el pensament
sota el cel lluent
amb ales de plata

i és que estic borratxo
txo, txo, txel
és la meva casa
la casa del cel

rossinyol que ja ets francès
de tant anar i venir de França
d'un bell vol se'n fa un viatge

mares del terrós
feu bullir l'arros
torna el bec de plata

i és que estic borratxo
txo, txo, txel
és la meva casa
la casa del cel

surt el sol i és de bon to
caloreta del senyor
quin rau rau em fa la panxa

riuen els sentits
gai em surt el crit
amb el so de plata

i és que estic borratxo
txo, txo, txel
és la meva casa
la casa del cel


Autor(es): Enric Barbat