La carnissera i l'home del gèneru
Era un desgraciat i un malpenat
Vaig a comprar sempre a l’Esclat
Un sac de ranxo pel meu gat
Anava caminat pel passadís
I ella estava allà al mig
Tallant costelles de cabrit
I vaig ensopegar
I vaig ensopegar
I l’home del gèneru em va venir a socórrer
I ella em va mirar
I ella em va mirar
Avui hi ha castell de focs i tocs de gralla
I estic vivint la història d’amor
Entre un mascle i una femella
Un palangana i la més bella carnissera
Quines costelles!
I estic vivint la història d’amor
Que m’apassiona i em desespera
Que me la trempa
Posant la carn a la fiambrera
És carnissera!
Ella se’m volia fornicar
Però jo havia de fer un encàrrec
Comprar una mona per la iaia
Entre un mar de dubtes i neguits
L’home del gèneru em va dir
Que si jo era Tornavís
Ell m’ho va preguntar
Ell m’ho va preguntar
Preocupat per qui tocava la seva filla
I li vaig contestar
I li vaig contestar
Que sóc Tornavís i ho sóc per la patilla
Autor(es): Tornavisos