La casa del sol naixent
se'n diu la casa del sol naixent
i ha estat de molts joves la perdició
jo sóc un cas vivent.
No en teníem prou
en sentir-nos vius,
calia acomplir el desig,
uns bitlles maleïts
això era tot
per perdre's en la llarga nit.
Volíem fugir de la realitat
cap a uns mons encara avui
prohibits.
Racons putrefactes,
somnis impensats
tot això en la casa d'amagats.
Trencàrem fronteres,
viatjàrem en el temps,
però tot acabà en no res.
Ara ens escopeixen
ens aparten del seu camí
s'avergonyen
del nostre destí.
Ara tinc un peu a dalt del tren
i l'altre en l'andana del temps
sols em resta
acabar el viatge emprés
i així tots m'oblidaran
i sols la casa del sol naixent
de record, de record quedarà.
Autor(es): Carles Enguix