La cileta


Al carrer de l'hospital

dos cases a la

dreta

allí viu un
estudiant


que festeja la sileta.



No l'ha poguda enganyar

ni amb raons, ni amb parauletes

i una nit va decidir

disfressar-­se de mongeta.



A les dotze de
la nit

se'n va a casa
la Sileta.

"Sileta baixa a
obrir

que és una pobra mongeta".



Mare jo no vull
baixar

que és l'estudiant de lletra.

"Sileta baixa a
obrir

sinó
duràs corretgeta"



En acabar de sopar

la monja es posa tristeta.

"Que està nit fa molt de fred

i hauré de dormir soleta"



Soleta no
dormiràs

que
dormiràs
amb
Sileta

"Sileta agarra el llum

i acompanya a la mongeta".



Mare jo no vull
anar

que
és l'estudiant de lletra

"Sileta agarra el llum

sinó duràs corretgeta"




A l'endemà al dematí

sa mare crida a Sileta.

"Mare jo no vull baixar

que se dorm molt bé amb mongeta"

"Mare ja no vol baixar

ja no
vol dormir soleta"



Al carrer de l'hospital
dos cases a la mà dreta
allí viu un estudiant
que festeja la sileta.


Autor(es): Popular