La croada
i en l'altra duu una falç ensangonada
Quan la boira s'enlaira damunt la vall,
és l'hora que tu i jo emprenguem l'anada
Caminem entre els dos cims més alts del món,
i la boira ens tapa els ulls en la corada,
però el desig te més poder que la por a la muntanya,
el desig de descobrir el que ella amaga
Després de sobreviure a bèsties vàries,
i un cop creuat el pou i les nevades,
arribant al punt final de l'horitzó
jeu l'home fossilitzat de qui us parlava
Els seus ulls són els ulls del diable,
surt del cos sense vida una rialla,
Quan estem a punt d'emprendre fugint la tornada,
llavors l'home ens dóna les claus, la falç i les gràcies
Gràcies