La complainte de la butte
diadema li posa
al teu cap vermell.
La lluna molt roja
de glòria t'esquitxa
vestit estripat.
La lluna molt blanca
abraça la joia
dels teus ulls cansats,
del carrer ets princesa,
sigues benvinguda
al meu cor trencat.
I els escalons del turó
per als mísers són feixucs.
Les ales dels molins
emparen els bells amants.
Petita captaire
la teva maneta
la meva trobà,
ja sento el teu pit
figura cenyida,
la pena se'n va.
I sobre els teus llavis
s'encén el deliri
de noies amb fam.
Sota la carícia
sento l'embriaguesa
que em fa traspassar.
I els escalons del turó
per als mísers són feixucs.
Les ales dels molins
emparen els bells amants.
I mira com flota,
la lluna s'amaga,
princesa no hi és,
el cel sense lluna,
jo ploro la bruna,
el somni no hi és.
Autor(es): Jean Renoir,George Van Parys