L'adéu sabut
Desolada entre oliveres
dic adéu a passions que han tingut
sospirs ofegats dins els meus pulmons.
I enceto un agost pendent
de missatges que relluen
com autèntics petons virtuals,
que arriben al sud lluny del teu esguard.
L'adéu si és sabut no es farà tan amarg.
El dolç retorn;
ni que sigui per tres nits,
per un concert i el record tendre dels teus pits.
I ja tot sols;
havent donat l'entrada al ball,
escapats entre moreres i fanals
I els tarongers curulls de grills,
Ara emmudits,
esvalotats per les cançons
que m'excusen de parlar-te a prop
I fer senzill el teu petó
Ritmes de cigales conquerint els pins,
l'olor de fonoll entrant nas endins,
A l'ombra d'un ginjoler.
I em duus a la sènia com un burro més,
i tu fas de corda i jo de poval vell:
sabent que no resistirem.
Gitats al sol;
bressats, en llits d'espígol sec,
per la fressa del brancal dels anouers.
I el cel d'estiu
fent mirall dins els teus ulls,
blaus com l'aigua del riu,
que no baixa ja dels Ports.
I el meu cor sec,
com el pantà tot ple de pols;
pols blanca com la teua mà
que diu adéu al nostre pas
Ritmes de cigales...
En aquests moments la vida se'm presenta costa avall,
no puc plantar la teua flor perquè la terra es va escolant:
potser algun dia sigui pla.
No sabem com fer-ho per guardar-nos d'estimar,
per seguir fent-nos els sords a tot això que està passant:
q aquesta por de quedar arrelats
Resignats a entonar cants damunt dels ritmes...
Autor(es): Jordi Jet Serra Morales