La flor de Paris
i als voltants del Sena
porto poms de flors, en vaig plena.
Jo, que era modista,
ara sóc florista
i no us penseu pas que estic trista.
Els qui coneixia,
pels qui jo cosia,
ara em compren flors -qui ho diria!-
per veure'm cada dia,
i això que venen de lluny.
Al que em ve a veure a mi,
agraint-l'hi he de dir:
Sóc feliç, de debò,
i aquí va aquesta flor
per vostè, què és tan gentil!
Els bouquets més bonics
he triat pels amics
i ells es queden mirant
tantes flors esclatant
com si fos primavera.
La flor que tinc per tu
no la dono a ningú.
Però, si el cel es fa fris,
però per aquell que està trist
sóc la flor de Paris.
Més d'una vegada,
quan estic cansada,
s'omple de records la mirada.
Veig aquella nena,
cabell ros i trena,
que jugava aquí, vora el Sena.
I la llum tan blava
de quan somniava
i, cosint, les hores passava,
però aquell record s'acaba
quan veig venir tanta gent.
Al que em ve a veure a mi,
agraint-l'hi he de dir:
Sóc feliç, de debò,
i aquí va aquesta flor
per vostès, que és tan gentil!
Autor(es): Andre sylvain,Lucienne Boyer