La Girondaina
De presumida bé n’era massa,
de presumida bé n’era prou.
Només pensava en serrells i llaços,
només pensava en vestits bufons.
La Girondaina, la Girondó;
només pensava en serrells i llaços,
només pensava en vestits bufons.
Feines de casa li eren un càstig,
feines de casa li feien son.
I no sabia sargir la roba,
i no sabia tallar un patró.
La Girondaina, la Girondó;
només pensava en serrells i llaços,
només pensava en vestits bufons.
De punt de mitja mai en donava,
de punt de mitja ni de mitjó.
Més s’estimava fer coses fines,
més s’estimava brodar fitó.
La Girondaina, la Girondó;
només pensava en serrells i llaços,
només pensava en vestits bufons.
Autor(es): Popular