L'alè
Què fas, què penseràs,
si aquesta nit t'adonaràs
de la mia despedida,
sense un sospir, sense un lament,
sense més dir-te adéu.
No cal abandonar
llit i llençols, sinó els teus ulls
que mai més sigaran iguals
damunt dels meus.
I en els meus dies que vengaran
seré una fulla
perduda en la mar sense fi,
perduda dins de mi,
besada per la mar tant dolçament.
Si dins la mia sang
viu la malenconia
que espavila els records,
ajuda'm a espantar-la,
forsis se n'anirà.
Ja sento l'alè
des dels meus ulls als llavis,
que em diu:
- abraça'm,
res ja no serà igual.
Autor(es): Franca Masu,Marcello Peghin/ Salvatore Maltana/ Harris