L'alegria de l'inèdit
No m'he atrevit ni a mirar-te.
Ja fa un temps que ens anem creuant.
Si el comptem, potser en fa massa.
Dos carrers i entres a un bar.
Quina música més rara.
No estem sols, però, tant se val,
l'alegria ja és a casa.
Tu ets d'esquenes, jo ampliant
el nostre camp de batalla.
Ara em mires, jo he dubtat
en parlar o fugir per cames.
Finalment, t'has acostat.
Quin neguit tan agradable.
I em voldria confessar,
però no em surten les paraules.
Com et dius? No sé què em dius…
Vols que anem fora per poder parlar?
Vols fumar? Si estic cansat?
Feia tant que t'estava esperant.
Autor(es): Pere Agramunt