La llei de la gravetat
porto un vas buit d'anís.
En la nit estrellada
els grills van fent xerrics
Espurnes d'amor sense llits,
un arbre em mira avorrit.
No penso en paraules
al ritme apagat de grunys antics
I junts sobre l'herba somriuen,
tot queda quiet, asserenat.
I mig adormits s'imaginen
deslliurats de la llei de la gravetat,
és un bon pla.
Estima i viu sense por
i no em crucifiquis
tot ple d'errors i lleganyes,
fes el que vulguis.
I ara que tot sembla anar bé,
faré més llenya.
Qui sigui feliç que ho expliqui,
i el que no encaixa, vagi fent.
Espera'm demà al mateix lloc,
Espera'm quan es pongui el sol,
i, com deia aquell, podem ser herois avui
o potser herois un dia més.
Autor(es): Eduard Font