La meva ciutat
Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat
La meva ciutat, amb l'alba es desperta i és ampla
I oberta la meva ciutat.
La meva ciutat.
És feta amb les pedres i amb l'ànima i l'aire
I el sol i les pluges de segles passats
És feta de vida que passa a corrues i és d'ara
Amb els homes d'ulls esperançats.
Amb arbres que vessen ocells a la rambla
Amb flors que endiumengen vents de llibertat
Amb crits i banderes i gent abrandada
El treball i el somni caminen plegats
Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat
La meva ciutat
El verd l'acompanya i el blau l'amanyaga
És seva l'onada i el mar encalmat
El port emmiralla núvols sense pressa
De vegades sembla que el temps s'ha aturat
Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat
La meva ciutat.
La tardor no porta cap vel d'enyorança
És tot esperança el setembre daurat
l enllà de les festes somriu Barcelona
L'eterna la jove que m'ha enamorat
La meva ciutat.
Autor(es): Josep Maria Andreu,Antoni Parera Fons