La nana de Betty Blue
Cançó d'amor de sang i errors
lluny de qualsevol entès presumptuós
amb els ulls de foc, sense cap horitzó
sense ni un destorb
cançó de mort, de plats trencats
d'esperit dolgut ferit d'una obsessió
corcat d'orgull ple de males marors, molt incomprès
I és que se'n va va va
quan vol, no sap a on, no sap ni pot
no sap què vol
i entre tanta porqueria
li sortirà una escletxa de llor
la intentarà guardar dintre el seu fotut món
malgrat que no es menysté
sap que no pot durar
que els botons s'estan sargint de dol
melangida, ensopida entre teranyines
sembla que no tingui sort, sí
sap que fa olor de mort, de peix, de pus podrit bord
doncs no li va gens bé
i tampoc treu que li agradi gaire
si acaba anant a remolc a remolc del cavall
amb el capbaix
ella viu sola entre mil calvaris
un rosari d'amargors
és perseguida per un munt de paranys
amb arrels carques, neures tenyides d'enganys
restarà dins un laberint empenyorant un dels seus ulls
Fou inapel·lable aquest endimoniat verí?
Els confon! Niu de brans que els confon
Niu de brans pansit d'amor
Brams, crits, clams, pus... Per Betty Blue