L'ànima en pena del comte Arnau
Tot sol a la cambra
que és niu de pecats
lo comte així parla
deixeu-lo parlar;
-Avui que ja ets morta,
per força em voldràs;
si el cel no m'ajuda,
l'infern ja ho farà !
Ací los meus patges!,
serviu-me aviat;
les armes de pressa,
de pressa el cavall!-
Quan és dalt del poltro
la nit va arribant.
Sabeu on va el comte,
lo comte l'Arnau?
Fa dret a una església
Convent de Sant Joan;
s'hi és morta una monja;
l'enterren demà.
Lo comte l'aimava;
l'amor no era sant;
per no ésser del comte
fugí a lloc sagrat.
Ahir s'hi moria,
amb Déu conversant;
sa ànima els àngels
se'n duien en dalt,
son cos en l'església
solet l'han deixat.
Què vol doncs lo comte,
lo comte l'Arnau?
Bé massa que ho diuen
sos ulls flamejants!
Ja és lluny de la serra,
ja és prop del pinar,
ja arriba a l'església:
no hi pot entrar pas.
La porta és tancada;
a cops de destral
Lo comte l'enfonsa;
quan passa el llindar
un baf com de tomba
li fa girar el cap;
amb aigua beneita
no s'ha pas senyat.
Malhaja lo comte,
lo comte l'Arnau!
La morta és estesa
davant de l'altar,
vestida de monja,
los braços creuats,
rosari a la cinta,
Sant Crist a la mà;
dos ciris llumenen
a cada costat.
Sens por ni respecte
com llop famejant
que aguaita l'ovella
dormida en lo jaç,
lo comte s'hi acosta:
ja hi és al davant.
Déu guardi a la morta
del comte l'Arnau!
La morta du als hàbits
cordons ben nuats;
al comte fan nosa:
se treu lo punyal.
li estripa la roba,
ja troba la carn ,
dels ulls no es contenta,
ja hi posa les mans.
-Avui que ja ets morta,
per força em voldràs;
si el cel no m'ajuda,
l'infern ja ho farà!
Autor(es): Anicet de Pagès de Puig