La noia de l'estació
enmig de l'estació.
Jo no no en sabia res
però no vaig pujar al vagó.
I el seu llit,
i els seus exmarits,
i la forma com deia que jo no era important,
i les tasses de cafè...
No em va prometre res.
I no no vol saber qui sóc
diu que el millor és està lluny de l'amor.
I després de dir-me això
em fa un petó.
I la i la posta de sol
avui és dels amants.
I agafaré el pròxim tren
i no vindràs
a dir-me perquè te'n vas.
Autor(es): Ernest Crusats