La nit de la destrucció
Aquest pobre món està explotant,
d'odi marcat, tacat de sang.
I camina tothom marcant el pas.
Floten cossos morts al riu sagrat,
tombes sense nom, un crit estripat.
Digues, amic,
no creus que avui
és la nit de la destrucció?
Amb insatisfacció l'home treballa
en una casa on mai hi viurà.
Prohibida la creació, lluny de la terra.
Mira al teu voltant, mira i espanta't,
és la fe que brolla o la desesperança?
Digues, amic,
no creus que avui
és la nit de la destrucció?
Deserts d'il·lusions sense cap ombra,
la porta closa, cap cerimònia
pels que no deixen nom en la memòria,
orfes de la terra, estèril pregària.
Runes de records, somnis de cendra.
Pots plantar una creu per l'ànima pura,
la bellesa pura, l'amor que perdura.
Digues, amic,
no creus que avui
és la nit de la destrucció?
Em bullia la sang i ara és glaçada
en cada rosa de matinada.
Hi havia un dolç secret en cada flama,
tot un més enllà en la nit estrellada.
Els esglaons del cim de la tenebra
baixen al carrer que reverbera
la mirada d'aguait llunyana i freda.
Digues, amic,
no creus que avui
és la nit de la destrucció?
Autor(es): P.F. Sloan,Xavier Baró