La paciència

Mariona Sagarra


La paciència, és la mare de la ciència
La ciència que ens empara i despara,
Que s'escurça i s'allargassa
A cops fa prou i sovint és massa.

És el pou de penitències, de silencis i de pors
Abrevia el temps i cou temors
Mossega, avança, dibuixa, recula
omple sacs cosits de veritats
però, quan esclata, rebenta,
desferma cruents tempestats.

I si el camí es fa estret
La paciència no es doblega
Palpa, busca, ofega, mira i remira..
respira !

La paraula vol dir, vol transgredir.. alleugerir el sentir
El gest no insinua, calla, no diu res, … s'avorreix!
L'expressió hi vol ser
Però què ha de fer?...
Perquè sap que cedir és redimir, definir, convertir, extingir..
.. mentir !

Quina ciència la paciència
Que s'acaba en un moment
Que fa nàufrag al poruc
I supervivent al valent, pacient, penitent, transigent…
… persistent !
lent, lent.. corrent !

Traspassar el seu fràgil límit
Acte fatal, brutal, cabal, ancestral !
Necessari i finit


Autor(es): Mariona Sagarra,Joan Saura