L'arbre generós
que estimava un infant.
Es trobaven cada tarda.
L'alegria era constant.
Es gronxava a les branques
i corria al seu voltant
i, amb totes les seves fulles,
se'n va fer un bonic turbant.
L'arbre li donava tot el que era seu,
el nen ho prenia: l'arbre era feliç.
Com és una llei de vida
que els infants es facin grans,
aquell nen quan va ser jove
s'oblidà del seu company.
I a aquell arbre la tristesa
a poc a poc l'anà colgant,
fins que un dia, i per sorpresa,
el va veure festejant.
L'arbre li donava tot el que era seu,
el nen ho prenia: l'arbre era feliç.
Quan el jove fou un home
d'aquells jocs es va oblidar.
Ell tan sols cercava l'arbre
per anar-li a demanar...
molts diners, també una casa
i un vaixell per navegar.
Les branques per fer la casa,
el tronc per fer-lo surar.
L'arbre li donava tot el que era seu,
el nen ho prenia: l'arbre era feliç.
El vell arbre ja era un soca
i buscava el seu company.
Cada dia l'esperava
i així passaven els anys.
I, de sobte, una nit clara,
un vellet s'hi va apropar
i seient damunt la soca
el repòs allí trobà.
L'arbre li donava tot el que era seu,
el nen ho prenia: l'arbre era feliç.
En el cel els dos amics
es tornaren a trobar,
el pomer donava pomes,
les llavors l'infant plantà
I naixeran set pomeres
que aprengueren a cantar
i dels cants i melodies
tot el món se'n va amarar.
L'arbre li donava tot el que era seu,
el nen ho prenia: l'arbre era feliç.
Autor(es): Lluís Maria Panyella/ Toni Giménez,Toni Giménez