La rumbeta de la muga
Les noies d'aquí Figueres
són molt pitreres per anar a ballar.
Se'n van cap a la Muga,
agafen la canya d'anar a pescar.
Pesquen anguiles i bacallans,
també sardines sense escatar.
I un dia me les mirava,
les contemplava amb els ulls oberts.
Les cames me deien: "Vés-hi!",
i el cor me feia catric-catrec.
Ai, Pepet de mi vida, puja'm al carro,
que si tu no m'hi puges, jo me desmaio.
Al carro amb en Pepet, jo hi estic la mar de bé, però haurem d'anar per feina, no vull pagar
més lloguer, que em semblen diners llençats i jo ja tinc una edat, crec que els podria invertir,
ai per fi !
No sé si deu ser el meu sou o que em volen enredar, però crec que no en tindré prou per uns
metres quadrats comprar. I anar al banc és el més fort, que et venen una hipoteca com fent-te
un favor.
Sigui una casa o un pis, ens hem de conformar amb poc. I el que jo trobo més fort és que
juguem al seu joc, comprant mala qualitat, amb un preu multiplicat, i tot i ser-ne conscients, va
i pringuem!
No vull estar en aquest sac! No penseu que és xerrameca, que és que et pot venir un atac
quan et pressuposten la hipoteca. Però no hi veig la solució, veig que seguiré tirant tot i tenirne
raó, de debò.
Tota soleta vindré
tota soleta vindré
i acostadeta en el carro
al teu costat jo estaré.
Tralara, larala larà, lalà,
tralara, larala larà, lalà...
Autor(es): Popular/ De Calaix