La tardor dels màrtirs
La malaltia més gran sembrada arreu
Cultivada a la tardor, collida amb gel
En la terra extenuada ja no hi creix res
La malaltia més gran sembrada arreu
És la tardor dels màrtirs
En caixes sota el sòl es corrompen
Gestes, idees, que un dia caminaren
Perdut el planisferi amb tots els sots coberts
Queda aguardar que els morts recullin amb mans negres
Els fruïts podrits
Amb total! Certesa!
Qui te més fam romandrà
Alimentat! D’aquest fruit d’hivern
Amb ulls morts! I 100 corbs!
Es la tardor dels màrtirs
Autor(es): Ósserp