La sensació de l’oblit
amb què vas marxar
i vas marxar amb què
records, sons, intimitat,
com si tot fos a l’abast d’uns ulls
displicents mentre evoquen
mentre evoquen displicents la flaire
extrema d’una altra mar.
Així es prolonga aquest desencontre,
més i més lleuger a mesura que s’acreix
a mesura que s’acreix més lleuger
el dolor de les coses fingides,
a mesura que els dibuixos
els fan altres mans
a mesura que altres mans
altres dibuixos fan…
La sensació de l’oblit
La sensació de l’oblit
Una lleu sensació com de comiat,
com si fos un vent seré
un vent seré com si fos
que ara solca els núvols
i s’acontenta amb la quietud de les teulades,
amb el costum dels terrats
al costum de les teulades s’acontenta
i a la quietud dels terrats.
¿Què faré d’ara endavant si només
sento gelor de vidres
i una verda aroma, si només
hi ha llum escassa i ingenuïtat?
De l’amor, no n’hem parlat gaire.
i és que, si pogués sentir l’olor
del buit que m’encega, d’aquella metàfora
que circula lliure pels volts de la tarda,
no caldria oblidar
ni rostres ni paraules,
meditar sobre l’estrany pes
de l’origen i de la màscara.
La sensació de l’oblit
La sensació de l’oblit
Autor(es): Joan Elies Adell,Claudio Gabriel Sanna