La senyora
No ha viatjat mai per llocs exòtics,
però sempre ha viscut en un deliciós palau.
És reina del mercat de Sants,
viuda de les estretes mirares.
Un jardí de balcó,
desperta les seves finestres.
Encara mig somiant,
deixa entrar el cavaller daurat.
Amb l'ànima guiada pels anys,
ha vist marxar l'amor per altres direccions.
Esperant el moment sense desitjar-lo,
segueix obrint la correspondència.
La soledat l'acompanya, i l'ombra l'abandona.
L'escudella es barreja lentament,
els costums no es perden.
La memòria se'n va,
el calendari sempre fa la feina.
L'escala ben neta per pujar al terrat,
guarnicions de roba estesa seran una festa.
Els coloms l'esperen amb l'ànsia,
la seva pau els alimenta.
Resa oracions amb alguna cançó,
tot queda en el silenci.
Esperant el moment sense desitjar-lo,
segueix obrint la correspondència.
Autor(es): Albert Marquès