Laura

Núria Feliu


Laura, ulls que em miren des d'un retrat.
Laura, un enigma callat.
Pertot, pertot com una ombra hi ha
i mai ningú sabrà on és.

Qui va ser Laura?
Un somriure o bé un plor.Qui sap!
Laura, digue'm la veritat.
Jo vull, jo vull preguntar i no en sé.
Qui era Laura?
Potser un somni i res més.


Autor(es): A. Raskin,J. Mercer