La tieta se n'ha anat
Recordo molt la seva olor
quan m'abraçava a la botiga...
de gessamí i de torradet.
Quan ens donava vint durets
només per fer-li dos xapusses;
tallar la gespa, rentar el cotxe, fer els cafès.
I en aquells estius daurats,
porta a porta amb la tieta.
Cargols, paella i gasosa per dinar.
On és la tieta? Ja fa molts dies que la trobo a faltar.
On és la tieta? Truquem-la mama i que vingui a sopar.
Petons vermells sobre la pell,
d'aquell carmí que no s'esborra
ni amb bon sabó, ni amb molt de temps.
Faldilles llargues per cobrir
les seves grans caderes blanques,
i els cabells rinxolats a sobre el pit.
On és la tieta? Diuen que ha mort, que un fort vent se l'ha emportat.
On és la tieta? Serà amb les fulles i amb els rius que van al mar.
Fill, on ha anat ningú no ho sap
però creu-me que si la recordes
sempre serà al teu costat.
No haurà marxat, no haurà marxat.
Recordo molt la seva olor
quan m'abraçava a la botiga...
de gessamí i de torradet.
On és la tieta? Diuen que ha anat a un lloc que es diu "el més enllà".
On és la tieta? El més enllà no surt enlloc, ni al Google Maps.
Fill on ha anat ningú no ho sap.
És més enllà de les estrelles
i en les flors que ara has agafat.
Però no ha marxat, no no ha marxat.