La vall dels perdedors
al crepuscle dels traïdors,
a la nit dels impostors
és on mena aquest camí
que jo no vaig escollir,
ple de lladres i assassins, de cor robat.
A la vall dels perdedors
les roderes em duran
amb el rostre ensutjat
i ferides de combat.
I és inútil intentar
més astúcies, més enganys,
més trifulgues i paranys.
Ja la nit em ve a buscar.
I és inútil intentar
més astúcies, més enganys,
més trifulgues i paranys.
Ja la nit em ve a buscar.
Vaig matar un home boig.
Vaig matar-lo silenciós
i als seus ulls jo vaig mirar
fins que es va adormir el seu cor.
Fins que es va adormir el seu cor,
vaig matar-lo prement fort
i regnava en aquell lloc
la fredor i la por.
I tu, nina dels meus ulls,
creus que et vaig abandonar,
però la sort -et puc jurar-
no va estar al meu costat.
I a la terra del Senyor
sempre vaig voler tornar
per cuidar-te i abraçar.
I en presència del Senyor,
juro que et vaig estimar
com no havia estimat mai,
i encara ho faig.
I ara el cel damunt la vall
és tan vermell com la sang
i els cims al meu voltant
semblen guàrdies enfadats.
Vaig néixer a l'altre costat
però la pluja ha esborrat
el camí, i ja és tard:
aquesta és la meva vall.
Vaig néixer a l'altre costat
però la pluja ha esborrat
el camí, i ja és tard:
aquesta és la meva vall.
Autor(es): Narcís Perich