Lavínia
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs ponts de diàleg
i miro de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills
Tots els temporals et duu l'hivern
als teus flancs malalts de tant de fred,
tu la meva nau, recer de somnis i cançons
de tants anys de mal a la maresma de la por!
Has estat estranya en el teu mar,
sota un cel d'angoixes i d'espants;
amb el vent d'oest que encara vincla aquest velam,
amb la mort a coll i la basarda per company,
I la immensa fosca de les nits en el teu caos,
els perills de l'alba i t'amenaça dels tallants
cops de mall al ventre que Espanya t'ha clavat
i un mal temps de segles que no para de bramar!
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pou, en el treball,
en la difícil i merescuda llibertat.
Autor(es): Josep Tero/ Salvador Espriu,Josep Tero