Les cançons de gener
com un so tenen de neu,
floquets que no fan soroll
quan aterren dolçament,
llençol per a tots els verds,
per a tots els blaus coixí.
I les cançons de gener
mai no saps d’on provindran
o si mai les sentiràs,
o si les vas viure mai,
o si venen d’allà dalt,
o si així perduraran.
I les cançons de gener
per la boca treuen baf,
boires baixes escampant
miralls d’aigua pels carrers.
I si tenen el nas fred,
la bufanda es posaran.
I les cançons de gener,
per a alguns cançons d’amor,
per a d’altres de combat,
per a alguns ja són de foc...
i per a mi són com les mans
que les teves prenen fort.