Les cuques de llum
Diu que un capvespre, el sol vermell com una bola de foc, desapareixia darrere l'horitzó. La senyora nit es presentava suaument, i tot ho embolcallava amb la seva ombra. El rossinyol cantava mentre apareixia la fosca i la senyora òliba dalt d'una alzina. Aquell ocell que hi veu en la nit obria primer un ull i després l'altre. Les cuques de llum encenien el seu fanalet de color verd. Tot igual com tantes nits d'estiu, des que el món és món.
Antigament, com que no hi havia electricitat ni ràdio ni res d'això, quan es feia fosc la gent anava de pressa a dormir, fins l'endemà que sortia el sol.
Una vegada una cuca de llum que era molt curiosa, va voler saber què passava a la nit o de què parlava la gent. Va sortir i ho va trobar tot fosc, fosc com una gola de llop. Camina una miqueta i pum, contra una pedra. Un raig de lluna li va fer veure un clariana, s'hi va arribar i va veure una noia molt maca, però que estava molt trista: "Bona nit noia, saps que ets molt bonica?" -li va dir la cuca- "Què hi fas aquí tota sola dins del bosc? Què no et fa por la nit?" "Ai! la nit no em fa por, és l l'única hora que puc sortir. La gent fuig de mi. Estic encantada". "Ets molt maca i estic segur que, als meus amics, els agradaria de conèixer-te" -va fer la noia- "D'acord! Però, com ho faré per no entrebancar-me? Tot és tan fosc!"
La noia bonica com un sol, va agafar amb els dits un raig de la lluna i el va llançar sobre la cuca, va fer com una pinzellada i va quedar en aquella cuca el color de la llum, el color verd. "Apa ves, cuca de la llum, vés a buscar els teus amics" va dir. I van venir els seus amics, el rossinyol i l'òliba i li van fer companyia. El rossinyol canta per distreure la nit i l'òliba la mira amb aquells ulls grossos que penetren a dins l'obscuritat.
Va ser a partir d'aquella meravellosa nit, que les cuques de llum encenen la seva llanterna de color verd i quan les veiem a vegades pensem que són les estrelles del cel que es reflecteixen a terra.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, i vet aquí que el conte s'ha acabat.
Autor(es): Popular