Les desventures de l'home fardatxo
Torna a obrir la porta,
l'aixeta goteja, la gata que miola.
El sofà li espera,
amb un badall en ell s'afona.
Hora rera hora,
somriure etílic a la boca,
la tele engegada
va bé per a dormir la mona.
Camine pels carrers
i a la misèria li volta la cara,
ell ja duu la seva
que li ofega i que li enfonsa.
Volta la roda,
volta-la, volta-la!
Per qué no veus?
Per que no pots veure?
Per qué no veus?
Perque no vols.
És l'home fardatxo,
ell és i no està.
Quant val sa ignorància?
Viure agenollat.
Quant val sa anestèsia?
Tota una vida;
perque no veu.
No veu.
Si tot és una merda,
merda ell menjarà.
Totes les mentides les creurà realitat,
en tal de continuar assegut al seu sofà.
Quant va tindre que pagar per la seva insensivilitat?
La vida,
la vida va vendre...
A quin preu?
Torna a obrir la porta,
tanca la finestra, els gemecs es colen.
El sofà li espera,
amb un badall en ell s'enfonsa.
Hora rera hora,
seu tranquil ja estàs a soles,
a soles moriràs
i de tú ningú s'en recorda.
Volta la roda,
volta-la, volta-la.
Per qué no veus?
Es que no et deixen vore.
Per qué no veus?
Perque no vols.