Les valls del foc

Pol Cruells


Ni els estels ni les bruixes, la ventada escriu els meus camins
tinc la pell cremada, la sang esbravada, sóc de terra endins
baixo el foc a l’espatlla, a la nit més curta de tot l’any
la foguera crema, la guspira salta, falles ancestrals
El solstici ens du la crida, tot és vell i tot és nou
quan vingueu ja ho entendreu: una flama és el que ens mou
fusta avall per la muntanya, torxa encesa dins la nit
quan vingueu ja ho entendreu: sents el foc a dins del pit
Els teulats de pissarra, a les nits, els contes dels padrins
de la vall més fosca fins al coll més ample, sempre els porto a dins


Autor(es): Pol Cruells