L'homo
verdanc primer; se planta davant es llit, pega
grapada an es tapament. Ella veient es joc malparat
se'n retira, donant-li s'esquena; i ell, plam! plam!
plam!, li encivella tres verdancades devers ses
costelles i sa renyonada, però ben a ferir.
La dona no esperà que n'hi pegàs pus, sinó
que bota des llit més que de pressa; se vest amb
quatre grapades i ja va esser sortida de sa cambra,
i cap a sa pastera!. Se posa en feina an es costat
de s'homo, i no desmaià (...) fins es vespre, que se
n'anaren a colgar.