Licor amarg
m'estimo més seguir fumant
d'un en un cada vers
desesperat…
I de nit esperar
i deixar-me acaronar
mentre el fum es confon
amb l'anestèssia…
I si vens,
simularem un somriure.
I si mai vens,
brindarem amb copes trencades…
Tampoc et vull enterrar,
ara mateix m'estimo més,
pell a pell, cos a cos,
la dansa dels desertors…
I al compàs inconscient
d'un etern nou matí
saludar amb quatre mans
a la doça ressaca.
I si vens,
simularem un somriure.
I si mai vens,
brindarem amb copes trencades…