L'holograma
Ara sé a ciència certa, que en el fons som tan iguals,
que no veiem que és invisible, l'essencial,
i ho volem tocar,
però som un holograma
Ara me'n adone, que no eres diferent
i que els dos busquem resposta a una equació
que sols dona preguntes
Paradòxicament, estem davant i nos ens trobem
i habitem, desconeguts, les nostres pells
Ara saps de sobra que en el fons jo sóc igual,
i no està mal saber que hi ha algú a l'altra part
que sembla que és de mi, un calc,
la meua puta estampa
Afirmen estadistes, a llibres, a tractats
que no pot ser, que no hi ha probabilitats,
i a més és impossible
Inexplicablement, trobem a faltar
que algú ens explique el que ens falta trobar
Inexplicablement, ens trobem a faltar
Ara que els dos sabem de llarg,
que som desconeguts, dins de les nostres pells
desconeguts habitem, dins de les nostres pells
La paradoxa que ens recorda al final
que sempre pesa més allò que no està
Paradòxicament, pesa allò que no està
la trampa tridimensional
la nostra imatge fantasmal, sol som un holograma
i és dificil si sols som un holograma.