L'home de l'abric fosc
Els grills van cantant, l'aigua créixen,
vestits de seda assecants amb el vent.
Finestres obertes de bat a bat,
i troncs ben torts, després de l'huracà.
Ni una paraula, ni una nota d'adéu
L'home del abric fosc s’en va anar...
Per allí anava, per un recó fosc,
en el ball que va haver-hi en el vell saló.
I quan ella els seus ulls va mirar,
estaven solcats d'un gran dolor.
Algú em va dir que la Bíblia va citar.
L'home del abric fosc s’en va anar...
Va estar parlant i va donar un sermó
va dir que l'home mai és de tot cor.
No has de fiar-te de presencia i d’honor,
solsament d'estar en total atenció.
No ho vaig poder creure, tal i com va pasar.
L'home del abric fosc s’en va anar...
En la vida no hi ha causa de cap error,
tot succeeix per interacció.
Vida o mort és solament il·lusió.
L'home del abric fosc s’en va anar...
Boira en l'aigua, dies sense sol,
la lluna contempla la devastació.
Se sent la força, el nus i tensió,
d'un món que canvia a ritme de tro.
Ni una paraula, ni una nota d'adéu.
L'home del abric fosc s’en va anar...
Ni una paraula, ni una nota d'adéu.
L'home del abric fosc s’en va anar...
Autor(es): Bob Dylan