L'home més oblidat, l'home més evident
té una ferida al cap i una altra al mig del cor
i cada minut que passa té una ferida més,
una per cada bala que vens, per cada punyal que permets
que hi haja a ta casa, que hi haja al carrer,
per cada fam que mata, per cada hom que sofreix.
I et demane un favor:
canta una cançó per ell.
Ell és l'home més oblidat del món
té llavoretes podrint-se dins al cor,
llavors d'amor.
Hi ha un altre malalt a l'hospital de París
ell és greixut i gran i té a la panxa un pastís
fet de cada profit guanyat de cada acte ruïn,
de cada ma en sang que reporte un interès alt,
i té espasmes de plaer quan mor un fill del cel,
va fent-se gros a mida que hom mor.
I et demane un favor:
no facis que ell creixga més.
Ell és l'home més oblidat del món
té llavoretes podrint-se dins al cor,
llavors d'amor.
Autor(es): Néstor Mont