L'hora del pati


Baixo les escales de dues en dues.
No hi ha perill. No hi ha dolor.

Tots baixem de pressa per ser els primers
a posar els peus al carrer.

N'hi ha que juguen a corda o a cavall fort.
N'hi que ho fan a la xarranca o al futbol.

Això sí que és una festa, un festival.
Un campi qui pugui on tot s'hi val.

Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.

És l'hora de l'entrepà, ves quin regal!
Sempre és una sorpresa de què serà.

La Marta, la Carina i en Mohamed
es mengen una xapata amb Camembert.

En Pere, l'Isaac, la Laura i en Iosef,
porten el pa llescat i un tros de fuet.

Ara, el meu entrepà és una passada:
pa de pagès, tomàquet i sobrassada!

Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.

Tothom va a dos-cents per hora per fer que el temps
que dura l'hora del pati s'allargui més.

Xiscles i corredisses per tot arreu,
com si aquesta estoneta tingués més preu.

I si algun dia em perdo i em cerqueu
al pati de l'escola em trobareu.

Aigua de tarongina i suc de flors.
El pati de l'escola és el meu tros!

Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.


Autor(es): Xavi Múrcia