Like a rolling stone


Temps enrere, tu vesties tan bé,
I caminaves per sobre de l’altra gent… Que no és cert?
Molts cops t’havien dit, “un dia cauràs”
Tu reies, i no hi veies cap possibilitat… Que no és cert?
Et vares creure, el melic del món…
Estaves sempre, per damunt de tothom…
Ara ja no, pots riure tan fort!...
No ho veus tan fàcil, sortir-ne del sot!…
Demanant, si us plau! El menjar per un sol dia…
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…

Vares anar als millors col·legis, i més cars,
Lluint-te sempre, en Universitats… I ara què fas?
Ningú et va ensenyar mai, com tirar endavant…
El carrer per tu, era un món distant… Ho recordes bé?
Deies, “no em lligaré mai al vell vagabund!”
I ara depens, del seu tracte brut...
Mentre et mira, amb ulls plens de foscor…
I t’arrossegues, demanant-li un favor…
Quan tu ja li deus, mil pactes de per vida!...
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…

Conceptes, elements, i paranoies!
Crisis egocèntriques de personalitat… A qui vares estimar?
Escoltant com Ulises les sirenes,
Entre shocks, riures i penes… Sempre amb por a caminar!
Diguem a on és ara, aquell diplomat?
Amb grans cotxes per dur-te, mentre li feies costat…
Ell es va endur, els teus millors anys…
No va ser dur? Quan et vas adonar…
Que darrere de tant luxe, tan sols ni han mentides!…
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…

Ara, ets princesa dels abandonats
I, són lluny, les festes i riures de societat… A on aniràs?
Ets una més en la gran multitud…
Sense que cap altre, s’ocupi de tu… Que pots reclamar?
Ni els anells d’or, et trauran mai del pas!
El poc que tens, ho hauràs d’empenyorar!
I arrossegar-te, en la indignitat!...
Viure d’esquena, al que eres abans…
Sent conscient de què, et creies que allò era la vida!
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…


Autor(es): Bob Dylan