Llargs anys malversats
Ha passat ja molt de temps
D’ençà que ens volíem mútuament, amb dos cors, sincers i nus.
Tan sols un cop, per un breu dia!...
Vaig ser el teu veritable home per tu!
Ahir nit, escoltant-te parlar en somnis
Deies coses que mai hagués pensat de segur!
Oh, nena! Sense dubte…
Jo tenia una altra imatge de tu!
A quin lloc podem anar?
A quin savi podríem acudir?
Pot ser que…Després de tot…
Tant et fa a tu, el que tant em faci a mi!
A la família, no la veig fa temps!
Tampoc m’ho vull qüestionar!
Potser, ja no resta ningú en peu
Ho varen perdre tot! I varen buscar una altra llar!
Mou-te! Nena, belluga’t i crida!
Saps de què t’estic parlant?
Et veig aquí a fora, prenent tot el dia el sol…
No saps que et pots cremar?...
El meu enemic, es va estrallar contra el terra!
Es va aturar, la seva ànsia de sexe mesquí!
Estava fet pols! I esgotat!
Va morir de vergonya, amb el cor de ferro partit!
Porto ulleres de sol, per cobrir els ulls…
Tinc secrets a dins, que no puc disfressar!
Torna! Nena!
Si et vaig ferir…M’has de perdonar!
Hi ha dos trens, anant d’un cantó a l’altre
quaranta kilòmetres cap a l’est, i l’oest!
Tu no has d’anar enlloc!...Vaig jo cap a tu!
Som vells amics des de fa temps!
Crec, que quan em varen posar d’esquena
Tothom es va enfurismar!
Han succeït moltes coses…
D’ençà que caminàvem junts cap a l’altar!
Vàrem plorar en aquell matí gelat i fred!
Vàrem plorar amb els cors desagarrats!
Quantes llàgrimes perdudes!
Per tots aquells anys malversats!