Llegint petjades
Sempre acabo questionan-me les respostes,
que jo mateix em vaig donant
Quan s’observen pensaments quasi a diari, que son lluny
del que voldríes reialment pensar…
Sentits d’estar ben sol, tot i están ben acompanyat!
Un bressol de sentiments, que es mouen amunt i avall.
Per els camins que transitava
el fang ho cobría quasi tot!
Vaig obrir les grans finestres,
l’aire venía amb vent d’agost….
Carreteras transitades, mars en calma, camins que son llunyans…
Petjades d’altres homes, que com jo, anaven poc a poc vislumbrant...
Es perfecte! El ser conscient…
I adonar-te dels teus propis malparanys!!
I no tapar-los, amb la falsa decencia,
fent veure, que tot el que fas és ideal
La pluja de miseria, i tot l’odi, que s’ha anat escampant…
La mancança de creences de debó, canviades per banderes i estandarts.
La importancia de ser qui ets!
Lluny d’autoretrats edulcorats…
Fora de les lleis escrites en paper
Que fan que morin i pateixin tants!