Llum, aire, vida!
Llum!, que m’envoltes…
No importa que les ombres, es vegin venir tan confoses...
Llum, dins de la cambra…
No importa, ja que el sol, es perdi darrere muntanyes.
Els camins, s’han fet amb millers de petjades!
Tempestes que mouen els homes, d’uns llocs, als altres…
i sentir que, és tot un instant!
Els projectes que un dia vares fer,
De cop, no són importants!
Aire!, jo et respiro…
Sabent que amb cada alè, fas que em senti tant viu!
Vent! Càlid o fred…
Entres per la porta, dient.me missatges secrets…
¡Ai! Vida diguem… quin és el misteri?
Que ens porta, tants canvis, i tants diferents criteris...
Regales nous rostres, caràcters I actituds…
D’una Font que, de tan d’prop, ens sembla que és lluny.
¡Ai! Vida diguem… quin és el misteri?
Quin destí existeix, després de que neixis?
Virtuts, honors, gràcies i defectes!
Odis, amors, errors, plaers I preceptes!
La vida i la mort, i que ni ha més enllà dels conceptes…