Lluna minvant
Llance la vista enrere
i sempre has estat,
com una espurna de llum
en lo més alt de la immensitat.
Ha passat el temps
ens has vist fer-nos grans,
sense entendre a voltes
què ens passava pel cap
Avui et mire al ulls
se que has tornat a plorar,
has sentit la impotència
de qui no vol deixar d'estimar.
Voldria enganyar-te
dir-te que tot tornarà
però tots dos sabem,
que eixa espurna s'extingirà
On t'amagaràs bella lluna minvant?
la teva llum s'apaga i no ho puc evitar
on dec de mirar quan jo vullga trobar
la teua gran saviesa què sempre m'ha guiat?
Te'n vas, te'n vas vull donar-te l'ultim bes abans de marxar
deixes escletxes impossibles de borrar
em queda, el record de les teves mans i el teus ulls cansats
flor que s'amaga al temps que el sol es va posant
Autor(es): Villanos