Llunàtic
Faig córrer els meus desitjos reals,
demano impossibles, faig volar la ment...
De la mà dels núvols, de cor despert
no puc destriar el valor de no fer res.
Si amago els defectes no em sento gens bé,
donaré la cara, el cul i els sentiments.
Segueixo el teu pas com un estrany
i el vent s'endú els meus pensaments.
Segueixo el teu pas enlluernat,
desprens tant poder...
Sol, m'endinsaré entre el llençol
em quedo amb tot el que no és important.
Superficial? Potser real,
el futur vesteix els desencants.
Segueixo el teu pas com un estrany
i el vent s'endú els meus pensaments.
Segueixo el teu pas enlluernat,
desprens tant poder...
Sol, m'endinsaré entre el llençol
que m'acarona el cos.
Sol, busco el meu lloc,
perdut enmig d'aquest món.
Sol, si no entenc on sóc,
fugint de tot m'agafo al so.
Sol, entre el meu llençol,
coixí i mil sensacions, confós.